Naixement del personatge. El primer episodi de Julia apareix a l'octubre de 1998; creada per Giancarlo Berardi (amb la contribució gràfica de Luca Vannini) ratifica de manera definitiva el divorci artístic entre l'autor i el seu col·lega Ivo Milazzo, amb qui ha compartit innombrables experiències professionals a partir de l'inoblidable Ken Parker.

Qui és? Gràficament modelada amb els trets de l'actriu Audrey Hepburn, Julia viu a Garden City, imaginària ciutat de New Jersey (en la ficció literària situada a menys d'una hora de viatge de Nova York), ensenya criminologia a la universitat i col·labora amb la policia local. Convalescent d'un dolorós encara que no aclarit esdeveniment traumàtic que li ha marcat de manera indeleble la seva psicologia (les seves nits són perennement turmentades per malsons) confia els seus secrets més íntims al seu diari, fragments del qual fan de contrapunt habitual de la narració.

Qui són els seus amics? Després de la brusca ruptura amb el promès, Julia viu com una soltera convençuda, amb l'única companyia de la gata Toni i de la criada Emily. La seva rutina quotidiana es reparteix entre les classes a la universitat i les cada vegada més compromeses col·laboracions amb el sergent Ben Irving i el tinent Alan Webb, amb qui les relacions humanes i professionals es debaten contínuament entre la confiança i la conflictivitat, també a causa dels inconfesables "zels" d'aquest últim cap al detectiu Leo Baxter, amic fratern de Julia i el seu "braç dret" en les investigacions més compromeses. Rars són els seus contactes amb Norma, la germana menor, model de professió i amb seriosos problemes de dependència amb les drogues; en canvi visita amb freqüència a la seva àvia Lillian, allotjada en una residència als afores de la ciutat.

Qui són els seus enemics? L'heroïna de Berardi posa els seus coneixements de psicologia humana al servei de la policia, contribuint en la comprensió dels mòbils que empenyen als criminals en els seus actes. Julia ha d'oposar amb freqüència, la seva cura meditada de la investigació psicològica, a les decisions típiques dels guardians de la Llei, tractant de treure a la llum les ferides ocultes en l'interior del killer més sanguinari. Entre tots els criminals amb els que Julia ha hagut d'enfrontar-se, destaca en "brillant" forma negativa la figura de Myrna Harrod, la serial killer homosexual protagonista dels tres primers àlbums, de qui la seva captura ha constituït el pretext narratiu per tal de justificar el seu retorn a col·laborar amb la Llei.